Enric Casasses
Enric Casasses
" Pregunta doble: qui sóc i per què escric?
Resposta simple: escric perquè no sé qui sóc. [...]."
Breu Biografia:
Enric Cassases Figueres va néixer a Barcelona l’any 1951. Va viure llargues temporades a Llenguadoc, Anglaterra i Prússia. És un dels poetes més importants actuals de la llengua catalana. Va començar molt influenciat per moviments com el dadaisme i sobrerealista i va representar fins i tot la literatura medieval (com "Desfà els Grumolls" o "La cosa aquella"), barroc (" No hi érem"), el romanticisme, l’expressionisme ("Calç") ...
Poesia publicada:
La bragueta encallada. Maó: Druïda, 1972
La cosa aquella. Maó: Druïda, 1982
Tots a casa al carrer. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1992
No hi érem. Barcelona: Empúries, 1993
El poble del costat. Barcelona: Empúries, 1993
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Barcelona: Empúries, 1994
Desfà els grumolls. València: Eliseu Climent / 3i4, 1994
Calç. Barcelona: Proa, 1996
Els nous cent consells del consell de cent. Barcelona: Cave Canis, 1996
D'equivocar-se així. Barcelona: Empúries - Ed. 62, 1997
Uh. Aiguafreda: Container, 1997
De la nota del preu del sopar del mosso. Barcelona: Khan, 1998
Coltells . Llibres del Segle, 1998
Plaça Raspall : poema en set cants. Barcelona: Ed. 62, 1998
Canaris fosforescents. Barcelona: Empúries, 2001
Poemes
REFRANY
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
Començament dels començaments i ocasions de les ocasions(1994)
Refrany. Què ens vol dir Enric Casasses amb aquest poema? Aquí ens trobem un poema d’una sola estrofa amb 6 versos en el qual trobem un refrany en cada vers. M’ha sorprès al principi ja que sembla que he pensat que era bastant estrany que posés un refrany a cada vers sense cap significat. Però si ens fixem cada refrany no és com el que nosaltres, la gent, fa servir normalment. Enric Casasses li ha volgut donar el seu estil personal o la seva característica ironia al poema incloent-hi variacions al contingut dels refranys, captant així l’atenció dels lectors, entre altres. I és que encara que no ens haguem parat a pensar els refranys formen part de la nostra cultura, sempre ens estan acompanyant en la nostra vida quotidiana i per això m’ha semblat molt bona idea fent un poema amb refranys. Veritablement, sorprenent, intrigant.
NARCÍS
Estàs enamorat de tu mateix
com un pebrot vermell, com un pinyol
de cirera vermell i si no què?
com una taula de cent vint canals,com un ruixat que ho devastava tot,
com un escàndol que ha d'arruïnar
tot un imperi, com un accident
de pura mala sort, com el rocamfilosofal, com l'Ebre cap a Flix,
com un lleuger vaixell de vela eixint
del golf, i encara com un gra de sal,com escorpins, renecs caragolats,
vora el camí baladres plens de pols
i com el gall que gira com el vent.
Aquest poema ens comenta bàsicament la història de Narcís, que enamorat de la seva pròpia imatge, reflectida en l’aigua, s’hi ofegà i es convertí en flor. Es Aixa que cada vegada vivim en un món on ens preocupa més la nostra imatge i ens tornem cada cop més narcisistes. M’ha sorprès molt com Enric Casasses ens fa un poema explicant-nos la història de Narcís amb tantes comparacions de la seva mentalitat.
Aquest poema és del llibre no hi érem Barcelona, Empúries 1993