··· SALVADOR ESPRIU ···
- Obres:
- 1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
- 1931: El Dr. Rip
- 1932: Laia
- 1934: Aspectes
- 1935 : Ariadna al laberint grotesc
- 1935: Miratge a Citerea
- 1938 : Letizia
- 1938: Fedra
- 1938: Petites proses blanques
- 1943: Historia antigua en col·laboración amb Enrie Bagué
- 1946: Cementeri de Sinera
- 1948: Primera história d'Esther
- 1949: Les cançons d'Ariadna
- 1951 : Mariàngela l'herbolaria
- 1951: Tres soreres
- 1952 : Anys d'aprenentatge
- 1952: Les hores
- 1952: Mrs Death
- 1954: El caminant i el mur
- 1955 : Final del laberint
- 1955: Les hores
- 1955: Antígona
- 1957: Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes
- 1960 : La pell de Brau
- 1960: Sota la fredor parada d'aquests ulls
- 1963 : Obra poética. Antologia dels seus poemes
- 1963: Llibre de Sinera
- 1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs
- 1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla Narbona
- 1969: Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja
- 1978: Una altra Fedra, si us plau
- 1980: D'una vella i encerclada terra alguns poemes seran incorporats a Per a la bona gent
- 1981: Les roques i el mar, el blau
- 1984: Per a la bona gent
Premis:
- Premi Internacional Montaigne (1971)
- Premi de Honor de les Lletres Catalanes (1972).
- Ignasi Iglesias (1978)
Biografia:
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners (La Selva) el 10 de juliol de 1913. La seva família es va establir l’any 1915 a Barcelona i algunes temporades a Arenys de Mar (Sinera). Espriu va estudiar Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. L’any 1933 va fer un viatge amb un grup de professors i estudiants a l’Orient en un creuer per la Mediterrània (Egipte, Turquia, Itàlia, Palestina i Grècia). L’any 1935 es va llicenciar en Dret i l’any 1936 en Història Antiga. Amb la Guerra Civil va haver de tallar la seva llicenciatura de Llengües Clàssiques. Quan va acabar la guerra va treballar com a advocat en una notaria. Encara que la llengua catalana estava abolida ell seguia escrivint en català (època coneguda com exili interior). En la dècada dels 60-70 es converteix en un símbol de la literatura catalana. El 22 de febrer va morir a Barcelona i fou enterrat al cementiri d’Arenys de Mar (Sinera).
Poemes:
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Cementiri de Sinera (1943)
Encara que Cementiri de Sinera sembla un poema bastant senzill quan l’analitzes et dones compte que no és així. El poema s’estructura en 2 parts diferenciades: les primeres estrofes on recalca l’intimitat del món perdut, amb un sentiment de nostàlgia... Inspirat en la Catalunya d’abans de la Guerra: on no hi havia fam, ni morts, ni terror, amb llibertat... Però després comença a haver-hi un sentiment de terror recalcat pel dinamisme dels elements exteriors (pluja, roques...) que ens explica l’efecte cataclísmic de la Guerra Civil Espanyola en Catalunya. Altres persones creuen que aquest poema recorda a l’història d’Ulisses: aquell home assenyat que volia tornar sempre a la seva terra, Ítaca, fins i tot després del seu naufragi i la mort dels seus companys.
En fi, crec que aquest poema mostra molt bé els sentiments de Espriu i que l’entens i a mí personalment m’ha cridat l’atenció i m’ha agradat molt: aquella forta foscor per explicar els moments dur per Catalunya després de la Guerra Civil, la nostalgia de la seva infantesa en Arenys de Mar...
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
1949: Les cançons d'Ariadna
Aquest poema està dedicat a Salvat-Papasseit. Inici de càntic en el temple ens comenta bàsicament que quasi es perd la llengua catalana per culpa del Franquisme i la Guerra Civil Espanyola ja que va ser prohibida però que la llengua catalana i el treball de Salvat-Papasseit en normativitzar-a (per això va dedicat a ell el poema) ha valgut la pena perquè no ha desaparegut encara que el camí va ser molt dur. I es que sóm catalans i hem de protegir la nostra llengua que és un dels màxims símbols de la nostra identitat.
tat.
2 comentarios
David Cos -
El teu bloc està molt ben fet en tots els sentits. Endavant!!
diana -
m'agrada molt com has organitzat el teu blog, ja que les diferents parts estan clarament dividides i s'enten tot molt bé.
respecte a Salvador Espriu crec que en centra molt en la mort pel que he vist. adeu.