Segon poema de J.V Foix
SÉ UN POBLE LLUNY DE PROVENÇA
Sé un poble lluny de Provença
Blanc de pètals de matí,
No hi ha torres de defensa
Ni contrades de remença
Sense casa ni molí.
Ni enyorança, ni temença,
Ni l'ocell en roc marí:
La vinya pertot s'agença
I en ermots en defallença
Creix el blat d'etern nodrir.
Tot és llum a l'hora tensa
Amb frescors de monestir;
Per una Alta Complaença
El sol hi lleva semença
En rostolls de bon seguir.
Tot és do, tot recompensa
I l'Extrema Coneixença
Per qui en sap trobar el camí;
A l'Alba de la Naixença
Tu i jo hi voldríem morir.
J.V. Foix, A Concepció Mart. í On he deixat les claus (1953).
M’agrada aquest poema de J.V Foix perquè em sembla una descripció molt dolça, detallista i digne de ser comentada a més que trobo un to melancòlic en el poeta. J.V Foix ens comenta aquest petit poble de Provença on segons la seva descripció hi ha pau i tranquil·litat per lo que li agradaria anar allà (“tu i jo hi voldríem morir”). Com podem veure el llibre d’on pertany el poema “On he deixat les claus (1953)” i després del desastre i la repressió que va rebre Catalunya i per tant la seva petita pàtria és normal que l’autor volés a un altre món on pogués ser feliç i en pau, en aquest cas: el poble de Provença.
1 comentario
j.badia -
A menys que es digui:'Sé un poble lluny, de Provença'. Francament, no ho sé.