Joan Vinyoli
Biografia:
Joan Vinyoli va néixer a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. El 2 d’abril de 1919 va néixer la seva germana Carme però al cap d’un mes i mig va morir el seu pare amb només 39 anys. A conseqüència d’aquest fet, la família Vinyoli està en una situació econòmicament dolenta per lo que va a viure a Sant Joan Despí on va viure en una torreta al costat de la via del tren. L’any 1922 va tornar a Barcelona on va estudiar al "Colegio del Sagrado Corazón" i posteriorment al "Colegio de la Inmaculada" on va fer els estudis de comerç. Des del 1923 fins al 1935, Joan Vinyoli, va viure a Santa Coloma de Farners del qual té un bon record i estima. El 15 d’agost de l’any 1927 va guanyar la Viola d’Or en els Jocs Florals celebrats a Santa Coloma. L’any 1930 començà a treballar a l’Editorial Labor, fins a la seva jubilació. L’any 1931 Vinyoli va fer un curs de català a Santa Coloma de Farners i al cap de dos anys començà els seus estudis de batxillerat com a alumne lliure. L’any 1937 publicà el seu primer llibre: Primer desenllaç. Durant el desembre de 1946 va néixer el seu primer fill anomenat Joan. L’any següent, neix el seu segon fill: Albert i durant el novembre de 1952 va néixer el seu tercer fill Raimon. Durant els anys 1963-1970 té una gran crisi personal en la qual no publicà res. Tenia problemes perquè es sentia poc valorat en la editorial on treballava, va ser relegat del càrrec i tots aquests problemes es van fer més grans amb la seva addició a la beguda. En aquells moments va mantenir una gran relació amb Gabriel Ferrater. L’any 1972 va tenir un infart a Saragossa. El 30 de novembre de 1984 el poeta va morir. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Premis:
Óssa Menor, 1951: Les hores retrobades.
Lletra d'Or, 1974: Encara les paraules
Crítica Serra d'Or, 1976: Ara que és tard.
Crítica Serra d'Or, 1977: Vent d'aram.
Crítica Serra d'Or, 1981: A hores petites.
Nacional de Literatura Ministeri de Cultura, 1985: Passeig d'aniversari.
Generalitat de Catalunya, 1985: Passeig d'aniversari.
Ciutat de Barcelona, 1985: Passeig d'aniversari.
Crítica Serra d'Or, 1985: Passeig d'aniversari.
Obra:
Primer desenllaç, 1937.
De vida i somni, 1948.
Les hores retrobades, 1951.
El Callat., 1956.
Realitats, 1963.
Tot és ara i res, 1970
Encara les paraules, 1973
Ara que és tard, 1975
Poesia completa 1937-1975, 1975.
Vent d'aram, 1976
Llibre d'amic, 1977.
El griu, 1978.
Obra poètica 1975-1979, 1979.
Cercles, 1980.
A hores petites, 1981
Antologia poètica, 1981.
Domini màgic, 1984.
Passeig d'aniversari, 1984.
Cants d'Abelone, 1987.
Obra poètica completa, 2001.
Poemes:
HORA QUIETA
Tot és quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l’espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.
Les Hores Retrobades, 1951
Aquest poema m’ha cridat l’atenció perquè encara que és curt és bastant intens. Aquest poema es refereix a l’hora de morir en el qual tot és quiet i només s’escolta la mort (la destral ressona lluny).. El moment de la mort es representat com una destral talant els secs arbres i els anys que passen són les aigües que llisquen en silenci igual que els anys que van passant sense glòria i arriba un dia en el qual et mires al mirall i t’adones de tot el temps que ha passat. Per això ens diu Joan Vinyoli allò de /aigües que brilla tristament avui com fa molts segles aquesta hora).
TEMPS
Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.
No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I me n'alegro."
Joan Vinyoli, 1976
Joan Vinyoli va mitificar també en certa manera Santa Coloma de Farners on va viure durant uns quants anys de la seva infància i és on va passar molts dels seus millors moments. És per això que he escollit aquest poema ja que ens mostra el sentiment del poeta vers el seu poble. En aquest poema, Joan Vinyoli sent molta nstàlgia pel seu passat allà i sobretot per els passeigs, anar amb els amics a la riera o jugar al ping-pong. Però el temps passa i tot evoluciona i és per això que no es pot viure sempre en el passat i és per això que encara que el poeta desitja tornar-hi diu que s’alegra de no tornar o que no ho vol fer... el temps passa i s’ha de seguir endavant i mai un pot viure en el passat.
Per tant en aquest poema, resumint, trobem que hi ha un conflicte entre la nostàlgia del passat i la reafirmació en el present (seguir endavant).
Destacar que l’estada de Vinyoli a Santa Coloma de Farners fa que el poeta la vegi com un univers , un món nou en la seva poesia, com un univers i en els quals s’inspira moltes vegades per fer els seus poemes. Els seus estius de la seva joventut allà són recordats amb molta nostàlgia i aquest món només es pot arribar amb els records ja que com el temps passa, tot canvia.