Biografia: Josep Vicenç Foix va néixer a Sarrià el 28 de gener de 1893. Va estudiar a l’escola pública de Sarrià on va conèixer a Josep Obiols (pintor). Posteriorment va estudiar dret encara que va abandonar la carrera al segon any. A partir de 1916 s’integrà a diverses penyes i grups intel·lectuals i artistes barcelonins (sobretot a la penya de l’hotel Continental) i va conèixer alguns personatges famosos de l’època com Papasseit, Carles Riba... Durant aquesta època de la seva vida va participar en diverses revistes com La Revista, Trossos, La Cònsola, L’Amic de les Arts i La Publicitat. Amb l’esclat de la Guerra Civil va haver d’abandonar la seva carrera periodística. Normalment s’associa el nom J.V Foix al de la població catalana del Port de la Selva ja que va ser aquí on va passar gran part de la seva vida. La població en qüestió ja és un punt de referència per Foix des de l’any 1924. Primer es va allotjar a la fonda del poble (Fonda del Comerç) i posteriorment, l’any 1947, es va comprar una casa a segona línia de mar. Després de la Guerra Civil va renunciar al periodisme i l’activitat política per reprendre el negoci familiar de pastisser i es va centrar en la reelaboració i publicació dels seus poemes. J.V Foix es va interessar molt per les noves generacions de poetes catalans (Gabriel Ferrater o Pere Gimferrer) . L’any 1961 va ser escollit memdre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans i el 25 de maig de 1962 cobreix el lloc vacant del poeta i dramaturg Josep M. De Sagarra. Foix és un dels mestres consagrats de la literatura catalana. Va morir al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987 (el dia següent del seu aniversari) als noranta-quatre anys. Obra: Poesia · Sol i de dol, 1947 (sonets) · Les irreals omegues, 1949 · On he deixat les claus?, 1953 · Onze Nadals i un Cap d'Any, 1960 · Desa aquests llibres al calaix de baix, 1964 · Obres completes I, 1974 (poesia de 1971 a 1973) · Cròniques de l’ultrason, 1985 Prosa poètica · Del "Diari 1918", 1956 · L'estrella d'en Perris, 1963 · Darrer comunicat, 1969 · Allò que no diu "La Vanguardia", 1971 · Tocant a mà, 1972 · Obres completes II, 1979 Articles periodístics · Els lloms transparents, 1969 · Mots i maons, o a cascú el seu, 1971 · Obres completes III, 1985 (articles entre 1921 i 1936) Retrats literaris · Catalans de 1918, 1965 Premis: · Lletra d'Or (1960): Onze Nadals i un Cap d'Any. · Premio Nacional de Literatura Catalana (1966). · Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973). · Crítica de Serra d'Or (1980). · Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1980). · Medalla d'Or de la Generalitat (1981). · Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres (1984). · Premio Nacional de las Letras Españolas (1984). · Ciutat de Barcelona (1986): Cròniques de l'ultrason. Poemes: Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles. De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell. J.V Foix, "Em plau, d’atzar d’errar per les muralles..." Dins Sol, i de Dol. He escollit aquest poema perquè crec que ens explica bastant de J.V Foix. En el primer quartet ens presenta el gust del poeta per passejar per muralles antigues i descansar sota un llorer per lo que podríem dir que li agrada pensar en el passat. En la segona estrofa canvia radicalment ja que trobem el poeta immers en la maquinària del seu cotxe i la velocitat d’aquest i tot allò que li agrada. Tot això l’entusiasme per la rapidesa i la velocitat i aquest nou món li agrada ("Oh món novell!") que podem trobar en el tercer tercet. En el darrer vers del sonet Foix fusiona les coses velles i noves (M’exalta el nou i m’enamora el vell!). Per comentar aquest poema m’agradaria esmentar algunes paraules de difícil comprensió que he trobat en alguns diccionaris i que han facilitat notablement la lectura del poema: Remembrar: recordar, llosca: que no es veu bé. Embosca: amaga, rabent: animat d’un moviment ràpid, tell: arbre. M’agrada molt aquest poema perquè m’agrada el missatge que ens intenta comunicar Foix: la barreja de l’antic i nou ja que tot s’ha d’innovar però no ens podem oblidar dels nostres orígens i del nostre passat que és el fonament del nostre present. Creu que la creació d’un llenguatge literari propi es basa en el català medieval i en l’actual (parlat). J.V Foix pertanyia al avantguardisme català i encara que pretén ser original intenta ser fidel als seus orígens. Recupera el sonet ( estructura que revolucionà Petrarca). | 