Obra:
Va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1928 al carrer de la Igualtat (actualment carrer de Cartagena). Entre 1929 i 1941 els seus pares es van separar i Màrius va viure amb la seva mare i la seva família. Sampere va anar a estudiar a les escoles del seu barri i va cursar el batxillerat a l’Institut Balmes i una acadèmia privada. Una vegada va acabar el batxillerat va acabar la seva educació formal i va començar a estudiar fotografia i publicitat a Badalona . Al acabar la transició es va convertir en funcionari de l’administració especialitzat en assessoria i normalització lingüística. Màrius va començar estudis de solfeig, piano, harmonia i contrapunt l’any 1953. L¡any 1958 canvia de llengua literària i comença a fer poemes en català. L’any 1960 va fer un viatge amb cotxe per Escòcia i Anglaterra i al tornar va fer una sèrie de poemes on ens donava les seves impressions del viatge que van formar part del seu primer llibre de poemes en català: Viatge amb automòbil (no publicat). L’any 1969 es va casar amb Maria del Carme Tarrés. I al final dels anys seixanta es va establir professionalment a Santa Coloma de Gramanet. L’any 1975 va rebre el premi Ribas i Carreras de Blanes amb Poemes de baixa freqüència també quedà finalista del premi López Picó de Vallirana amb un llibre que posteriorment ha estat molt reelaborat. Pel que fa a la seva obra podríem resumir dient que va començar a publicar poemes a finals dels anys seixanta amb L’home i el límit (va guanyar el Carles Riba l’any 1963). Durant la dècada dels setanta i els vuitanta també va guanyar altres premis com el Miquel de Palol de Girona i durant els noranta i el principi del 200 ha rebut reconeixement públic com a poeta i premis com els de la Institució de les Lletres Catalanes o el Serra d’Or pel poemari Subllum
Poemaris: -
L’home i el límit (Proa, 1968)- Poemes de baixa freqüència (Ed. 62, 1976) -també conegut com Poemes il.lícits-- Samsāra (Prometeo, 1982)- Llibre de les inauguracions (Columna, 1986)- Oniris i el tret del caçador (Columna, 1987)- L’ocell que udola (Columna, 1990)- La taula i les estrelles (Columna, 1992)- La cançó de la metamorfosi (Columna, 1995)- Demiúrgia (Columna, 1996)- Thanatos suite (Seuba, 1997) –Edició bilingüe català-castellà-- Si no fos en secret (Proa, 1999) –Antologia-- Subllum (Proa, 2000)
Poemes:
TAMBÉ MOLTES VEGADES
També moltes vegades,
per no dir quasi totes,
l'amor escau en els detalls més simples,un botó descordat, un mocador
amb indicis d'algú, l'endevinalla
d'una frase incompleta, o fer un bisbe
quan no sabíem què dir, o un punt de sal
a la pell, o una ratllada
de plom en una cama. Tot allò
que no esperàvem de l'amor, i que ve d'ell.Llavors,
avancem les mans, palpem l'objecte
estimat, ens el quedem, i no volem
cap més regne.
onoris i el tret del caçador (1987)
Vivim cada cop en un món materialista i consumista on creiem que aconseguint més quantitat d’objectes serem més feliços. Altres persones són hedonistes: busquem la felicitat a través dels plaers. Però... a vegades la felicitat no és qüestió de buscar-la sinó que està sempre amb nosaltres i l’error de no ser feliç és no veure-la. La felicitat és aquella xocolata de bon matí, aquella conversa agradable al voltant del foc, aquell bany de cada nit... La felicitat són aquells petits detalls del cada dia tal i com ens diu Màrius Sampere. Però una cosa està clara.. si aconseguim la felicitat no la hem de deixar anar, l’hem d’agafar amb força, subjectar-la i no deixar que torni a allunyar-se.
“Com seria el millor poema?”
¿Com seria el millor poemadel món?
¿De què parlariai amb quina rara música d’esferespalpitants?
¿O bé ens passaria inadvertit davant dels ulls
com la dona lletja que no hem cridat mai,
aquella que du, sota la roba ampla
,la llavor negra de la perfecció?
I on la plantarà?
En quina terra?
Quines paraules són boniques i quines no ho són? Hi ha paraules perfectes? Un dels millors aspectes de la llengua és poder expressar tot amb diverses paraules arribant unes vegades al cor de certes persones i uns de vegades a altres... Som diferents i per tant tots tenim uns gustos i un poema perfecte que és aquell que ens arriba a l’ànima, amb el que ens identifiquem i que ens permeti somiar. La bellesa és subjectiva: no hi ha una bellesa universal i per tant les coses belles s’amaguen darrere coses normals que tot i que tenen la seva pròpia bellesa passen inadvertides , surten de dintre com una petita llavor. El poema és un crit per fer-nos pensar on s’amaguen i quines són les paraules més boniques i el millor poema del món i per tant evocar-nos tot allò que volem escoltar en la nostra ment i arribar a tots nosaltres.
1 comentario
laura -
Aquest poema a mi m'ha agradat molt, igual que el comentari que ha fet la meva companya. Crec que Màrius Sampere té tota la raó, l'amor es troba en els petits detalls. No pel fet que tu li regalis moltes coses a una persona implica que te l'estimis més, l'amor no és en cap situació, materialista. L'amor s'ha de demostrar cada dia, a cada moment, i no amb un regal, sinó demostrant-ho, amb aquests petits detalls que són tan importants