··· MIQUEL MARTÍ I POL ···
Miquel Martí i Pol és un dels poetes més coneguts de Catalunya. Va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter. El seu pare era manyà i la seva mare treballava en una fabrica de filats. Quan tenia 14 anys ja va començar a treballar en la fabrica. Als 19 anys ( l’any 1948) va sofrir una tuberculosi pulmonar i va haver d’estar al llit durant un any. Va ser llavors quan va començar a saber quina era la seva vocació ja que va llegir molt i es va interessar per la lectura...Als 27 anys es va casar i posteriorment va tenir 2 fills. El 1970 els metges li van diagnosticar l’esclerosi múltiple, que va fer que a la llarga no pogués valer-se per si mateix, però ell va seguir escrivint. Publicà molts llibres de poemes, alguns de prosa i traduccions d’autors tan coneguts com Saint-Exypéry, Simon de Beauvoir o Lévi-Strauss...Miquel Martí i Pol va morir el 11 de Novembre de 2003, als 74 anys.
Obra__________________
Paraules al vent (1954) // Quinze poemes. 1957. // El Poble. 1966. // La fàbrica.1972. // Vint-i-set poemes en tres temps. 1972 //La pell del violí. 1974. // Cinc esgrafiats a la mateixa paret. 1976. // L'arrel i l'escorça. 1975. // El llarg viatge. 1976. // Si esbrineu d’un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida 1976// Quadern de vacances. 1976. // Amb vidres a la sang. 1977. // Crònica del demà. 1977. // Contes de la vila de R. 1978. // Estimada Marta. 1978. // L'hoste insòlit. 1978. // Les clares paraules. 1980. // L'àmbit de tots els àmbits.1981. // Primer llibre de Bloomsbury. 1982. // L'aniversari.1983. // Andorra, postals i altres poemes. 1984. // Autobiografia. 1984. // Cinc poemes d'iniciació. 1984. // Llibre d'absències. 1985. // Per preservar la veu. 1985. // Bon profit!.1998. // Barcelona-Roda de Ter. 1987. // Els bells camins. 1987. // En Joan Silencis. 1987//. Obertura Catalana. 1988. // Defensa siciliana. 1989. // Temps d'interludi. 1990. // Suite de Parlavà. 1991. // El fugitiu. 1998// Un hivern plàcid. 1994. // Llibre de les solituds 1987. // Els infants componen cançons. 1997. // Cinc poemes de possibles variacions melangioses. 1998. // ABCEDARI. Una joia solidària. 2001. // Haikús en temps de guerra. 2002. // Després de tot. 2002.
Premis__________________
Premi Óssa Menor (1953): Paraules al vent. // Premi Lletra d'Or (1976): El llarg viatge. // Premi Fastenrath (1978). // Premi de la Crítica (1978): Estimada Marta. // Premi Ciutat de Barcelona (1981): L'àmbit de tots els àmbits. // Creu de Sant Jordi (1983). // Nosside internacional a la Vall d'Aosta. // Premi Salvador Espriu (1987): Els bells camins. // Premi Nacional de Literatura de la Generalitat (1988). // Premi Ciutat de Barcleona (1988): Els bells camins. // Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991). // Premi de la Crítica de la Poesia Catalana (1991): Suite Parlavà. // Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992). // Cavall Verd de poesia (1994): Un hivern plàcid. // Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1998): Llibre de les solituds. // Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). //Premi Laureà Meià (2002): Després de tot.
___________________________________________________
EM DECLARO VENÇUT
Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré somort. Cada matí
esfullaré una rosa –la mateixa–
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori caveu un clot profund
i enterreu-me dempeus cara a migdia,
que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
—Mireu un mort amb la mirada viva.
La pell del violi (1973-74)
Aquest poema em va cridar l'atenció i em va deicar una mica.. com dir-ho?sense paraules. Com ja sabeu Miquel Martí i Pol va patir una esclerosis múltiple que va fer que no es pogués moure ni que pogués valer-se d'ell mateix per lo que era com si ja no tingués vida.. però expressar-ho tan directament, em va deixar molt parada. Normalment la gent s'amaga i s'enganya davant d'una realitat d'aquest tamany però Miquel Martí i Pol era conscient de la seva situació i potser en un atac d'amargor va escriure aquest poema que ens transmet a la perfecció tot lo que ens vol dir: tristesa, resignació, amargor...
__________________________________________________
SI PARLO DELS TEUS ULLS...
si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
Si esbrineu d'un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida (1976)
Jo he escollit aquest poema perquè per m’enrecordava d’ell d’una altra vegada que vaig buscar poemes de Miquel Martí i Pol ( a 3r ESO el vaig haver de recitar) i em va agradar moltíssim ! Crec que és un poema preciós d’amor en el qual l’autor fa unes comparacions molt especials i dolces a una dona, com per exemple dir que els ulls de la seva estimada són tant intensos com un crit en al fosca!. Personalment, no em podria quedar només amb uns versos perquè considero que tots són excepcionals i molt romàntics... Però... i vosaltres què creieu? Us agrada aquest poema? Espero els vostres comentaris!! 
